VI Marxa contra la presó de Ponent

Guardeu-vos el dia….

S’apropa el novembre, i com en els darrers 5 anys, estem preparant la Marxa de Torxes contra la presó de Ponent. Un any més els carrers de Lleida cridaran contra les tortures, la impunitat, l’aïllament, la dispersió… cridaran per a combatre el silenci i apropar-nos, una mica, a les nostres companyes preses.

Presons ni a Lleida ni enlloc! A terra els murs!

 

DEMANDA CONTRA EL C.P PONENT POR NO DAR Nº DE REGISTRO EN LAS INSTANCIAS

En su ultima carta, Ismael -un preso en la cárcel de Lleida con el cual hemos empezado recientemente a tener contacto- nos manda esta denuncia sobre las irregularidades en las instancias. Aquí van sus letras:

Denuncio al C.P Ponent (Lleida) por no dar Nº de registro en las instancias formuladas por mi persona, ISMAEL  MARTÍNEZ  HIDALGO, ni en los escritos a dos copias ni tampoco en los escritos a sobre cerrado, incumpliendo los preceptos legales establecidos en el R-D 772/1999 de 7 de mayo (ley de presentación de escritos, solicitudes y demás trámites ante la administración pública del Estado) y por ende lesionando nuestros derechos fundamentales a la defensa, Art. 24-C.E.

Cada vez que un/una interno/a quiere cursar una instancia, escrito o adjunto con instancia no dan Nº de registro en ninguno de los tres tramites expuestos anteriormente, alegando que NO, que en este centro no se registran las instancias ni los escritos. El R.D 772/1999 de 7 de mayo establece que cuando se realice un trámite de los expuestos anteriormente, deben ser sellados con Nº de registro, con el Nº de NIP del funcionario/a de prisiones receptor del trámite, día y hora y firma del mismo/a. Al no hacerme entrega de los Nº de registro ni a mí ni a ningún otro/a interno/a del centro, impide ejercer de facto mi derecho a la defensa, vulnerando el mencionado R.D 772/1999 de 7 de mayo. El no poner Nº de registro en las instancias ni en los escritos, afecta directamente a un derecho fundamental, derecho a la defensa del Art. 24 C.E, pilar básico en un estado de derecho que se rige por la Ley. No puede un/a funcionario/a público de prisiones decidir por voluntad propia si se registra o no las instancias, etc. Tampoco puede alegar que la tiene que registrar un mando superior o que es la forma en la que se cursan en este centro las instancias, escritos, etc.

Sin poner Nº de registro, como se viene haciendo en este centro actualmente, todo lo expuesto pone en evidencia la autonomía de los/las funcionarios/as de prisiones que aun conociendo las leyes correspondientes a su trabajo, las ignoran a voluntad propia y aplican sus reglamentos propios y subjetivos. Lo hacen dirigidos por voluntad de sus superiores, en este caso el máximo responsable del Departamento en el cual me encuentro ubicado (Coordinador del D.E.R.T) que ordena a sus subordinado/as que esto se debe hacer así y tales subordinados/as obedecen incumpliendo las leyes, a sabiendas y a conciencia. Considero que es una vulneración de todo ordenamiento jurídico y especialmente de un derecho fundamental establecido en el Art. 24 C.E.

 

Lleida, 2/10/2018.

1-O. A Lleida es difon la vaga de fam!

Aquest 1 d’octubre hem sortit al carrer per a difondre la vaga de fam col·lectiva que  presos d’arreu de l’Estat han començat aquest dia, per a reivindicar una serie de punts, com ja van fer el passat maig (més info sobre les reivindicacions: http://tokata.info/desde-dentro-propuesta-de-lucha-colectiva-para-ser-difundida-y-debatida-dentro-y-fuera/)

Enmig d’aquest dia de record del que va passar just fa un any a Catalunya (violència i pallisses brutals per part -en aquell cas- de la policia Nacional a les persones que anaven a votar) hem vist interessant aprofitar el moment per dir la nostra en relació a què pensem de les presons i quines són les condicions dels anomenats “presos comuns”.

Durant la tarda hem muntat una parada informativa per a explicar aquesta vaga de fam col·lectiva, així com d’altres temes relacionats. Fent especial referència al suposat motí que es va produir fa pocs dies a la presó de Ponent i la criminalització que els mitjans de des-informació han extès.

També hem omplert la ciutat de cartells informatius per a que els carrers parlin el que els murs volen callar.

Donem suport a les preses en lluita!

Concentración apoyo a los presxs de Ponent

Después de leer las notícias de los medios donde se criminalizaba a los presos del CP.Ponent que participaron en el motín (o en la protesta) del pasado martes, decidimos convocar una concentración en apoyo, aprovechando el inicio de las fiestas mayores de otoño en la ciudad, motivo por el cual la calle estaba llena de gente.

Unas 15 personas nos reunimos a las 20’00h delante de una pancarta donde ponía “Los motines los hacen los presos que luchan”, para contrarestar los titulares de los medios donde se afirmaba con contundencia que los que participaron en la protesta son presos conflictivos y violentos. La concentración duró alrededor de una hora, se leyó un manifiesto y se repartieron más de 200 octavillas informativas, donde se explicaba nuestra visión de los hechos, un resumen del texto que publicamos al dia siguiente de saber lo que estaba pasando en la cárcel de Lleida. (Consultar aquí: https://suportpresxslleida.noblogs.org/post/2018/09/27/els-motins-els-fan-presos-que-lluiten/).

Els motins els fan presos que lluiten!

Dimecres 26 de setembre de 2018 vam veure el següent titular al diari El Segre, el més influent i llegit de la zona: “S’amotinen a la presó sis reclusos violents per un tall de llum de vuit hores”. Davant d’aquest fet o, més ben dit, d’aquesta notícia, ens sorgeix la necessitat de revisar la informació exposada sobre aquests esdeveniments, i denunciar la criminalització que s’ha fet als presos del C.P. Ponent.

S’afirma que el motí es va donar entre la nit de dilluns i la matinada de dimarts, i que la causa fou el fet de no poder veure la televisió per un tall en el subministrament elèctric. D’entrada ja no ens creiem aquest motiu. Pensem que quan els presos s’amotinen és per reivindicacions que van més enllà d’aquesta «anècdota» i que tenen a veure amb la seva precària i denigrant situació.

A la vegada, en un subapartat de la notícia principal -el motí-, trobem un altre succés sobre la presó de Lleida: la mort d’un pres de 40 anys que estava a infermeria. Es diu que van trobar el cos mort dimarts al matí i que, suposadament, “el jutge de guàrdia va obrir una investigació sobre la mort de l’intern” i que «l’informe del forense en determinarà les circumstàncies». Tot i això, segueix, “tot apunta a que es tracta d’una mort per causes naturals” i van descartar el mateix dia que la mort tingués res a veure amb el motí. Volem destacar que a la mateixa notícia hi diu que “en registrar-se l’avaria elèctrica, automàticament es van engegar els generadors per garantir els serveis bàsics, els sistemes de seguretat i el mòdul d’infermeria, per assegurar l’atenció sanitària dels interns”. A nosaltres això ens sembla una incoherència total. Exigim la veritat sobre la mort de l’intern a infermeria dimarts dia 25 de setembre!

Rebutgem la criminalització que la notícia fa en tot moment dels presos. Acusant-los de conflictius, de violents i utilitzant el relat dels assassinats dins la presó entre presos que s’han produït al centre (un del passat 1 d’agost i l’altre del novembre del 2000), però que res tenen a veure amb els presos amotinats.

També s’aprofita la notícia per expressar “les reivindicacions dels funcionaris”, en comptes de fer referència i reflexionar sobre quines són les problemàtiques i denúncies dels presos i preses.

És per tot això que aquest divendres dia 28 de setembre convoquem una concentració a la plaça Sant Joan de Lleida a les 20h, per fer costat als presos i demostrar a les Institucions Penitenciàries, (siguin quines siguin) i als mitjans de comunicació, que nosaltres no estem a la seva disposició, no ens creiem les seves mentides i rebutgem les seves eines repressives!

Legitimem i donem suport a la lluita dels presos i les seves reivindicacions!

Imatge de la notícia que apareixia al diari:

Presos i preses en vaga de fam!

Varies persones preses a diferents centres de reclusió de l’Estat inicien una vaga de fam col·lectiva de l’1 al 10 d’octubre (o de l’1 al 5 d’octubre les que estan pitjor de salut). L’objectiu és la visibilització i la reivindicació de 12 punts, així com la denúncia de les situacions de maltracte, abusos, vulneració de drets i desatenció sanitària que caracteritza el sistema penitenciari. Recordem que el passat 1 de maig ja va haver-hi una altra vaga de fam col·lectiva com la d’ara, una vaga negada i silenciada tan pels mitjans de comunicació com per les pròpies institucions penitenciaries.

Animem a totes a informar-vos i difondre aquesta protesta i la llista de 12 punts que des de fa més de dos anys estan reivindicant una serie de presos i preses mitjançant dejunis, vagues de pati, escrits i denúncies. Tot això malgrat els càstigs, l’aïllament, les tortures, el control de les comunicacions, la dispersió i totes les mesures que s’apliquen per evitar la coordinació i la lluita. Tan entre les que estan darrere els murs, com cap a aquelles persones i grups de fora que els donen suport.

Les presons no són la solució a res, només són un lloc on tancar, denigrar i sotmetre a totes aquelles que qüestionen el sistema podrit en el que vivim, o totes aquelles que aquest mateix sistema de misèria considera improductives o que es salten les seves lleis.

 

 

Xerrada “La transició espanyola: ni modèlica ni pacífica”

El proper dissabte 29 de setembre organitzem a la Biblioteca Anarquista Maria Rius de Lleida aquest acte, junt amb les companyes de CNT Lleida i el grup El Jardí.

Des del grup Contrahistoria duran a terme aquesta xerrada-homenatge amb l’objectiu de explicar i crear debat sobre la cruesa i la violència estatal que va haver-hi durant la anomenada “transició”. Una part de la història sovint amagada. També es recordarà a moltes de les persones assassinades i torturades durant aquest període, ja fos a mans de l’Estat com de feixistes. Uns assassinats tapats i negats en la majoria de casos, amb una impunitat brutal.

Després podrem gaudir de poesia i música. Us esperem a totes!

Recordem també que a la biblioteca hi ha l’exposició ! Memòria !, per si voleu donar-hi una ullada.

Resum jornada “Dones i presó”

Ahir dissabte 22 de setembre vam participar de la jornada “Dones i presó. Una mirada anarcofeminista sobre les presons de dones”, que organitzaven des de CNT gènere, de Barcelona.

Dir que estem molt contentes d’haver pogut participar d’aquesta jornada. Va ser una tarda molt interessant, tant a nivell de les ponents i les seves aportacions com les intervencions de les participants. Pensem que van sorgir temes i inquietuds interessants, amb moments molt emotius i durs, rics i plens de força. El documental “Cárceles bolleras”, amb presentació de la directora i amb intervenció d’una de les persones participants en aquest, va servir per seguir valorant la situació de les dones preses, així com les relacions sexo-afectives que es donen entre dones darrere els murs.

Alguns dels principals temes que es van tractar van ser la doble estigmatització, la patologització que recau sobre les dones que han comès algun delicte o han utilitzat la violència, la medicalització dels cossos, les diferències laborals, o com les dones preses són tant les que estan dintre com les germanes, mares i altres figures que porten el pes i els efectes de l’empresonament de marits i fills, ja que en elles recauen les cures, les visites, els desplaçaments.

Agrair a CNT gènere haver organitzat aquesta jornada així com a les persones que donen vida i mantenen l’Ágora Juan Andrés Benítez, la qual es troba actualment en perill de desallotjament.

Jornada anticarcelària: DONES I PRESÓ

El proper dissabte 22 de setembre participarem en la jornada “Dones i presó. Una mirada anarcofeminista sobre les presons de dones”, que organitzen des del grup de gènere de CNT Barcelona.

La jornada pretén tractar la situació, les relacions i la lluita de les dones preses i el seu entorn, així com les necessitats i problemàtiques específiques amb les que es troben. Us convidem a totes a assistir a aquest acte!

7 TRASLADOS Y MÚLTIPLES PALIZAS

Desde el grupo de apoyo a presxs, de Lleida, estamos en contacto con Ismael Martínez Hidalgo. Actualmente se encuentra en el CP Ponent, tiene 31 años y es de la província de Barcelona. Su pesadilla empezó aproximadamente hace 8 meses cuando se encontraba en el CP Brians II, donde continuamente estaba sufriendo coacciones y extorsiones, como es habitual, por parte de un carcelero. Un dia él se cansó y decidió rebelarse, pegándole al carcelero. Como consecuencia recibió golpes hasta que se cansaron «Llegué a pensar que era mi último dia de vida. Dejandome totalmente inconsciente, atado a una cama con correas de contención durante 48 horas, que para mi fueron un infierno». Nos cuenta que hasta llegó al punto de hacerse sus necesidades encima. «Para mi es la mayor humillación que he sufrido en los diez años de condena que llevo». Estando imovilizado le golpearon con las porras en las plantas de los pies y así estuvo los 8 días que le tuvieron en Brians II. Hasta que empezaron los reiterados traslados.

Su abogado presentó denuncia en el juzgado sobre los maltratos que había recibido Ismael, y al día siguiente le trasladaron al CP Ponent. El dia 13 de junio le bajaron de conducción de nuevo al CP Brians II, para declarar en el juzgado de Martorell por los hechos y las lesiones causadas al carcelero. En los días que permaneció allí solo hacían que cobrarse las típicas venganzas, negandole sus derechos básicos como el derecho a patio, telefono… Además se le realizó un cacheo integral, segun ellos por motivos de seguridad, y un registro a su celda, en la cual, según los carceleros, encontraron un objeto punzante de unos 25cm, lo cual era totalmente falso. Le pusieron un parte disciplinario por ello.

Pasó aproximadamente un mes recibiendo represalias por lo que sucedió con aquel carcelero un tiempo atrás. Una vez mas le iban a torturar, però ese dia, al ver que se ponían los guantes, se puso nervioso y en un acto desesperado golpeó al que tenía mas cerca. Las consecuencias fueron immediatas, con el traslado al DERT, donde fué de nuevo golpeado por 7 carceleros. «Fuí atado desde las 14’30h hasta las 08’45h del dia siguiente, me soltaron una mano, luego la otra, y fuí esposado. Luego me desataron las piernas». Acto seguido lo trasladaron el CP Quatre Camins, allí estuvo cerca de 10 dias y le volvieron a trasladar al CP Ponent, donde solo estuvo un par de días. Lo movieron de nuevo a Brians II, y allí lo tuvieron un día y lo volvieron a trasladar al CP Quatre Camins, donde estuvo una semana y media. Una mañana, de repente, se presentó el alcaide en su celda y le comunicó que por motivos de regimen le volvían a trasladar al CP Ponent, donde se encuentra ahora. 7 traslados en muy poco tiempo. Es inhumano lo que hacen para hacer la vida imposible a la gente que se rebela dentro de las cárceles.

Las consecuencias de las palizas fueron dos costillas astilladas, labio inferior roto por dentro y hombro izquierdo dislocado. A parte de moratones y rasguños por todo el cuerpo, y lesiones psicológicas que comportan este trato degradante por parte de este sistema carcelario. Es así como «reinsertan» a las personas dentro de sus malditos muros.

Nos comunica que, por suerte, se siente muy bien psicológicamente «Mi mente está impoluta, y os aseguro que no conseguiran debilitarla. Soy lo suficientemente astuto como para meterme en sus mentes, hasta llegar al punto de hacerles «jaque mate» con tan solo dos movimientos» nos relata Ismael en una de sus cartas.

Esto es solo un caso mas de los muchos que pasan dentro de las prisiones, sin que la sociedad pueda enterarse. Solo gracias a la valentia de algunas personas como Ismael podemos sacar a la luz los abusos que se cometen dia a dia en los centros de exterminio llamadas cárceles.

Abajo los muros de las prisiones.

29.08.2018