Ens trobem davant una situació tant comú com oculta dins els murs de les presons. Centres de reclusió presents en cada ciutat podrida dominada per aquest sistema pervers que priva de llibertat física a totes aquelles persones que no compleixen les lleis que interessen als qui governen i sembren la misèria. Així doncs, dins els centres penitenciaris ens trobem sovint amb situacions límit, que deambulen entre la vida i la mort de les persones que els habiten. Pensem que no podem obviar-ho! De totes nosaltres depèn, moltes vegades, que les preses i els presos tinguin suport fora dels murs i siguin escoltades. Perquè les seves necessitats queden apartades, queden denegades i trepitjades, potser fins la mort… Però no tot es fosc dins d’aquests centres de reclusió, a tot arreu sempre hi ha espurnes d’esperança! I per això s’ha de lluitar! Donem el nostre màxim suport a les persones que en condicions tan dures i amb tantes dificultats per expressar-se lliurement i ser escoltades, es rebel·len i reivindiquen les seves necessitats assumint les represàlies que això pot comportar. Perquè saben que la seva vida depèn només d’elles mateixes i han de lluitar per sobreviure amb dignitat! No sempre es vol passar per l’anella, no sempre s’aguanten els xantatges ni els soborns econòmics que s’ofereixen des de les institucions públiques, no sempre som ovelles que obeeixen al pastor i al ramat.
A la presó de Ponent, en el Mòdul de dones hi ha la Carmen Badia Lachos. Una presa que porta des del dia 5 de desembre de l’any passat en vaga de fam, és a dir, ja fa més d’un mes. Es coneix que ha perdut uns 12kg de pes i que segueix indefinidament la seva reivindicació. Exigeix un trasllat per estar més a prop de la seva família i la seva llibertat, ja que, pateix càncer de mama pel qual està actualment rebent radioteràpia, greument malalta. Ella mai ha reconegut el delicte pel qual se l’acusava, està pagant la responsabilitat civil. És per això que no li permeten disfrutar dels permisos que van associats als programes de ‘reinserció’ que ha realitzat; li fiquen la condició d’assumir i mostrar penediment pel delicte que se li atribueix. Obligant-la a enviar cartes de disculpa i penediment a familiars de la víctima; fet que ella, sense reconèixer el delicte, sent ridícul i s’hi nega.
En una carta de l’1 de novembre d’aquest any passat, Carmen explica que va renunciar al tractament de quimioteràpia i radioteràpia perquè, tot i el seu estat de salut greu, no volia passar els seus últims dies de vida en un hospital. Va sol·licitar el trasllat a una presó fora de Catalunya, pensant que allà li podrien autoritzar els permisos de sortida. Ja que sembla ser, que fora de les competències penitenciàries que té Catalunya, no l’obligarien a assumir el delicte i penedir-se mitjançant una carta com a condició dels permisos que es concedeixen a canvi de la realització dels programes de ‘reinserció’ convenients.
La Carmen està complint una condemna de 24 anys de presó i ja en porta 12. Va estar fins a finals del 2014 a la presó de Brians (Barcelona) abans de ser traslladada a Ponent i assegura greus fets de corrupció. Com ara que professionals dels dos centres li haguessin mostrat la possibilitat d’oferir diners a canvi de la seva llibertat. Explica que al 2014,el jefe de la Junta de tractament de Brians li va preguntar “y por que no pagas?” i que el seu tutor allí a Ponent al que totes coneixen com “el borrachín” també li ha plantejat la possibilitat de pagar per sortir.
Sobre el tracte amb les funcionàries, ha tingut problemes amb algunes. Com és el cas d’una treballadora, la funcionària jefa del Mòdul 8 (mòdul de dones), que fa torns el cap de setmana. Pel que sembla; aquesta, fica partes disciplinaris sense motius a les recluses. Segons diu Carmen, a ella ja n’hi ha posat 5. Explica que la funcionària va a treballar sota efectes del consum de substàncies estupefaents o després d’haverles consumit el dia anterior. Sembla que aquesta funcionària té problemes amb totes les internes. Aquests partes acostumen a significar la pèrdua de permisos de llibertat temporal a les preses. En el seu cas, la Carmen ha presentat recursos davant la denegació dels permisos, però tots han estat desestimats… També explica una altra anècdota sobre quan va ser l’encarregada de l’economat (mercat de la presó) i de la llimpiesa. Sembla que una altra interna li va demanar que guardés droga a l’economat i la Carmen s’hi va negar. Fet que va provocar que l’altra interna la volgués agredir, formant una baralla. Llavors, una funcionària li va recriminar que havia de fer la vista grossa per portar-se bé amb les internes i li va prendre la feina.
El 26 de juny de l’any passat va ser operada de càncer de pit a l’hospital i el 29 del mateix mes la van traslladar altre cop al centre penitenciari, encara amb els drenatjes de l’operació. Com que a la presó de Ponent no hi ha Departament d’Infermeria per a les dones, la van enviar sola a la cel·la; havent-la d’ajudar algunes companyes a dutxar-se i a llimpiar l’espai. Explica com l’havien d’acompanyar entre 4 a la dutxa perquè no tenien a l’abast una cadira de rodes per facilitar la tasca. Així, recién operada li seguien realitzant registres integrals que li destrossaven l’habitació, fent que les companyes haguessin d’anar després a recollir-la. També explica una anècdota del mes de setembre, quan van anar totes a missa pel dia de la Merçè. Es veu que una interna estava enfadada perquè la seva parella no havia pogut sortir a la misa i va colpejar a la Carmen als pits, causant-li un trencament d’una de les pròtesis i el desplaçament de l’altra. La Carmen va tenir que ser operada de nou, havent sofert ja 4 operacions. Després, malgrat haver-hi hagut testimonis dels fets (una interna i una funcionària), per dir que la interna l’havia colpejat, li van ficar un altre parte per ‘mentidera’. Ella va denunciar els fets davant el Jutjat d’Instrucció número 2 de Lleida i va ser contra-denunciada.
Ara fa un mes que un funcionari del mòdul de dones li va dir que els seus papers sol·licitant el trasllat havien estat enviats a Barcelona. El mateix funcionari, va repetir-li que si volia sortir, el que feia falta era pagar. Carmen explica com a moltes companyes en la seva mateixa situació els ha passat el mateix…
En aquests últims mesos, la Carmen no ha parat de lluitar per la seva dignitat i la seva llibertat. El 22 de novembre es dirigeix al Síndic de Greuges de Catalunya, sol·licitant el trasllat a la presó de Zuera (Saragossa), a prop de la seva família. El 24 de novembre es dirigeix al Defensor del Poble, annexant la denúncia i altres documents. El 12 de desembre, una nova carta de Carmen del dia 4 informa de que arrel d’un nou parte ha estat sancionada amb aïllament de cap de setmana (inicia el 2/12, finalitza el 10/12) i privació de passejos recreatius (inicia el 11/12, finalitza el 25/12) no podent realitzar vis a vis familiars durant el mes de desembre , i havent de passar el dia de Nadal sola a la cel·la.
Volem assenyalar que aquesta situació no és un fet aïllat ni a la presó de Ponent, aquí a Lleida, ni a la resta de presons de l’Estat Espanyol o de qualsevol Estat. Perquè les presons no obeeïxen a les polítiques de reinserció o reeducació sinó a les del càstig i la por, on les persones preses són vistes com una mercaderia amb la qual moltes empreses guanyen milions d’euros a canvi de l’explotació laboral de les preses amb sous de misèria (constructores, serveis de càtering, bugaderies, servei tèxil, etiquetatges…). La presó és un mecanisme que s’ha desenvolupat en aquesta societat i sistema econòmic perquè compleixi varies funcions, mantenir l’ordre establert i el desequilibri econòmic sense que hi hagi riscos per als rics; i obrir la porta del seu negoci tant a aquelles que, segons els seus criteris de ‘justícia’, han sobrepassat les lleis (possiblement per poder sobreviure), com per a aquelles que volen subvertir l’ordre a través de la teoria i l’acció que utilitzen.
Demanem difusió del cas i implicació en enviar-li cartes mostrant-li el suport de les que som fora i la tenim present.
Carmen Badia Lachos
Centre Penitenciari Ponent
C/Victoria Kent, s/n
C.P: 25071
(Telèfon: 973220333)