Les presons són un negoci per a moltíssimes empreses, que en treuen benefici tant durant la seva construcció (obra, aigua, llum, sistemes de vigilància…) com en el seu funcionament (neteja, reparacions, contractes telefònics, subministrament del menjar…)
A més a més, el treball que s’ofereix dins les presons, anomenat «tallers», no deixa de ser una manera d’enriquir a les empreses, les quals aconsegueixen mà d’obra barata i sense pràcticament possibilitat de rebel·lar-se. De la mateixa manera que a moltes empreses els interessa moure’s a països més pobres per a augmentar beneficis, fer que els productes els facin persones preses és una altra manera d’augmentar beneficis i reduir costos. El sou d’una persona presa és irrisori, simbòlic, denigrant. Moltes vegades aquestes persones cobren a 0’50 cèntims l’hora, 1 euro l’hora o 1’50 euros l’hora, fent que el seu sou a final de mes pugui ser de 100, 150 o 200 euros al mes. A més dels sous de misèria, els presos i preses no tenen cap tipus de dret laboral, no tenen dret a vaga ni a sindicalitzar-se. Si no poden anar a treballar (perquè aquell dia tenen una entrevista amb l’educador, per exemple) no cobren. Els preus dels productes de l’economat, que és on la majoria de persones preses gasten una part important dels seus diners, dupliquen els preus d’aquests productes al carrer.
Aquest és un vídeo que es va fer per a denunciar aquestes condicions laborals d’esclavitud, en aquest cas de les dones preses a la macropresó de Zuera, a Zaragoza.
També posem aquí l’enllaç d’un article on es dóna més informació sobre aquest tema. https://www.izquierdadiario.es/EsclavasEnPrision-trabajar-por-menos-de-1EUR-hora