En aquest 1 de maig, igual que l’any passat tornem a recordar que també dins les presons hi ha gent que lluita pels seus drets, la seva dignitat, la seva autonomia, la seva vida.
Com a Grup de Suport a Presxs de Lleida, amb treball constant i una forta implicació emocional, i hem pogut fer vincles amb presxs, alguns familiars, altres grups de suport, associacions pels drets humans i per la prevenció de la tortura… I hem vist una vegada i una altra la realitat cruenta que viuen milers de persones recluses. Des de la falta absoluta d’atenció sanitària, fins a les agressions físiques i psicològiques. La denigració de les persones, l’aïllament permanent, el tracte degradant a familiars i amics, les subjeccions mecàniques que duren més de 24 hores. La dispersió com a càstig, la corrupció dins les presons o la intervenció del correu. També hem vist com s’usen els presxs com a mà d’obra pràcticament gratuïta. Presxs que també a Ponent, treballen jornades completes per rebre 100 o 200€ a final de mes… Patint una explotació laboral brutal i sense cap mena de prevenció de riscos, ni possibilitat a sindicalitzar-se o cobrar baixes quan no poden treballar. I en el cas de les dones aquesta explotació -com tantes altres- es multiplica; ja que tenen accés a treballs menys valorats i, a més, sovint se’ls hi assignen tasques en relació als rols de gènere establerts (costura, perruqueria, neteja…).
Si a això li sumem la hipermedicalització i el control que sofreixen, el resultat és milers de persones sotmeses a un gran negoci.
Davant aquesta situació més que precària que viuen les persones preses (de les quals recordar que el 98% són pobres, i més de la meitat estan allà per temes relacionats amb les drogues i els robatoris), els col.lectius anticarceraris sentim la necessitat de donar-los-hi veu des de fora. Trencar amb el silenci i l’aïllament que comporten els murs; i facilitar que entre les persones preses hi hagi comunicació i debat, i que siguin ells i elles mateixes les que s’organitzen.
En relació a aquesta organització des de dins, i entre dins i fora, dir que hi ha un llistat públic de presxs en lluita, que des de fa més de dos anys estan coordinant-se per a dur a terme diverses accions i generant un diàleg entre ells, en base a la reivindicació de 14 punts bàsics. L’any passat, a més, van organitzar diverses vagues de fam col·lectives (1 de maig, 1 d’octubre i 1 de desembre), amb aquestes mateixes reivindicacions.
Aquest 1 de maig en comencen una altra, igual que la van començar l’1 de maig del 2018, que durarà aproximadament entre 1 i 2 setmanes.
Actualment, l’únic mitjà de comunicació -almenys del territori català- que s’ha mostrat mínimament interessat en difondre sobre aquests fets i situacions és La Directa. Traient diversos articles i algunes publicacions com la del passat abril.
Us animem a informar-vos de què passa rere aquests centres d’extermini i en quines condicions realment sobreviuen les persones que hi estan segrestades. A sumar-vos a aquesta lluita, ja sigui difonent, col·laborant amb grups de l’exterior o enviant mostres de solidaritat als presos i preses. No podem tancar els ulls a aquesta realitat miserable que intenten amagar-nos, cal que treballem per acabar amb ella. L’abandonament, la desatenció, la tortura i les humiliacions són reals, les sofreixen milers de persones a Catalunya i a l’Estat Espanyol.
La solidaritat traspassa els murs! Acabem amb les presons!